Nedar, nedar, nedar...

Ja fa dies que el mar està remogut. Una onada, i després una altra. La sensació és d'anar-les trampejant; a vegades m'anticipo, m'enfonso i passen millor. Però de tant en tant n'hi ha alguna que m'arrossega un bon troç. Aixeco la vista i encara en vénen. No sembla que s'hagi de calmar.

Sovint apareixen barques. Remen al meu costat. M'avisen que la travessa és llarga i feixuga, que trobaré corrents i animals marins, però que algun dia trobaré terra ferma. No puc agafar la barca per què em remolqui. Només puc seguir nedant.