"Tot això passarà", una escletxa d'esperança

Quan et succeeix un fet de tal magnitud a la vida, se t’apropen persones que han passat per la mateixa situació. Jo mateixa, al conèixer d'altres persones que els ha passat quelcom similar, sento el desig d'apropar-m'hi. És empatia. "Sé el que estàs passant", els diria. Tan de bo tinguin el suport de la seva família (la família i els amics), i se sentin acompanyats. Tan de bo trobin un grup de dol on siguin reconfortats, tan de bo trobin el que els cura.

En una de les trobades-cafè amb una d’aquestes persones, que va perdre la seva companya de vida ja fa temps, i sobre els sentiments que jo li explicava, em va dir: “Tot això passarà". Va ser una escletxa de llum, una porta oberta a l’esperança.