El buit / el vacío / the emptiness. El buit que deixes

 

Posar paraules. Deixar que flueixi l’aigua. Una riuada; erosiona, malmet, qui sap si també nodreix d’esperança el cor trencat. Com descriure el buit que deixes, quan ni tan sols ens ho havíem imaginat en els pitjors malsons. Et noto present però no hi ets. El dia 11 de novembre, vaig estar atenta. Esperava una senyal. Aconseguies les proeses més grans. Però no hi va ser. Altre vegada, el buit que deixes.

Que aquest buit que deixes no l’omplo. Que no puc estar al costat del mar, ni veure les llums del capvespre. Que tracto d’evitar el contacte amb les coses més trascendentals; que no puc pensar en els carrers d’una ciutat desconeguda on vàrem ser turistes; que l’olor de terra mullada em fa mal; que el viatge, i tot allò desconegut, em fa molta por; que m’enyoro de sentir la nostàlgia al teu costat. Que no puc compartir el buit amb tu.