Llibreta i boli per estimar-te

Arribem com cada dimecres al matí. Ens trobem a fora. Fem rotllana. Parlem del temps i del possible confinament. A la porta d'entrada, hi una persona fins avui desconeguda. El Carles surt i ens ve a buscar. Pugem a la sala i repartim les cadires, obrim finestres per ventilar... El ritual, com cada dimecres. La persona nova busca un lloc enmig del que li és desconegut. Encara no ho saps però tornaràs a venir.

Hem fet l'exercici de presentar-nos cada vegada que arriba una persona nova al grup. El qui sóc, per què sóc aquí, com estic... El relat va canviant d'un dia a l'altre. Com em defineixo jo? Pel que m'ha passat? Qui sóc jo ara? Qui era abans d'aquell dia? Segueixo sent el mateix? Tot de preguntes que ballen al meu cap fruit de la reflexió dels dimecres al matí. 

Enmig de cares familiars, em sento còmode i no em suposa esforç presentar-me, explicar el que sento... Ara ja no. Qui sap com ho estaràs vivint tu, que vens per primera vegada? Tinc curiositat per saber qui t'ha portat aquí. Deu ser algú del teu entorn més proper, algú molt important a la teva vida... Et presentes, però mires a terra, avui.

Seus al meu costat. Portes una llibreta molt petita. Sembla més aviat per anotar la llista de la compra. Prens algunes notes amb una cal·ligrafia que em recorda a la de la meva àvia. Deu ser per aquest record d'infància, que t'aprecio des d'aquest mateix instant. A la vegada sento pena pel que t'ha passat. Dius que tens ganes de llençar la tovallola. I jo penso que no, que el teu posat parla i veig una persona que té ganes de superar aquest tràngol.  Avui t'has llevat expressament, t'has vestit i has agafat llibreta i bolígraf. Hi ha dies que tot et pot i et quedes dormint al llit. Però vols seguir endavant, i t'estàs esforçant. Has posat expectatives en el dia d'avui. Perquè si volguéssim llençar la tovallola ja no seriem aquí, avui dimecres.

La teva manera de parlar és pausada, assertiva, prudent. Crec en podré aprendre coses, de tu. No teníem res en comú abans d'aquells respectius dies. Ara el que ens uneix, és tan gran i tan profunt que t'estimo des d'aquest mateix instant.