Un blog de viatges
Volia escriure un blog de viatges. Volia relatar aventures pel món. Volia publicar fotos i mapes de llocs espectaculars. Volia, volia, volia... Una fatalitat, potser, m'ha portat on sóc ara. Em dic Eva i tinc 33 anys. Tinc un fill d'1 any. La meva parella va sortir a fer una activitat que havia de durar una tarda. Em va dir 'fins després'. Li vaig dir adéu des del sofà. Ja no va tornar. Ara, 9 mesos després encara estic fent l'aprenentatge més important de la meva vida. Aprendre a viure aquesta realitat no desitjada, no volguda. És un camí tortuós, amb moltes pujades i baixades. No hi ha dreceres ni cap manual. S'ha de passar amb el que cadascú pugui. En aquest camí poc a poc he anat descobrint què és terapèutic per mi. I una de les coses és escriure aquest blog. A l'escalada el nus típic és el nus de vuit. S'ha de resseguir per què quedi ben fet. Doncs comparable a això hi hauria el procés de dol. S'ha de treballar personalment, arremangar-se per ...
